Història industrial

Com a molts altres pobles propers de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en la dècada dels anys seixanta, comença a produir-se la transformació de l’Abrera agrícola en industrial i, conseqüentment amb necessitat de mà d’obra, l’arribada d’immigració provinent d’altres regions espanyoles que va comportar un ràpid creixement del poble.

Fàbrica Kraff-Donosti als baixos del carrer Rebato, 16. Butlletí Magarola

L’any 1952 s’instal·la al Rebato la primera fàbrica, Kraff-Donosti (sacos Donosti S.A.), coneguda popularment com “la fàbrica dels sacs” o “la fàbrica de les paperines” perquè fabricaven sacs de paper. En els seus inicis va ser de poc volum. En algunes èpoques eren els mateixos treballadors els que havien de comprar la tinta per marcar els sacs que duien a casa seva. Inicialment van ocupar els baixos del carrer Rebato núm. 16 i posteriorment van ampliar l’activitat als baixos del núm. 14. No va ser fins l’any 1974 que van traslladar-se a una nova nau al costat del pont de Magarola, en el Km. 582 de l’antiga carretera Nacional II, avui autovia A-2, amb el nom d’Alier S.A. Actualment hi ha l’empresa Mondi Bags Ibérica S.L.U. d’embalatge i paper.

Entre els anys 1962 i 1968, donant façana inicialment a la carretera nacional II, en l’actual carrer Indústria, es van construir les 4 primeres naus del municipi. L’any 1962, en una d’aquestes naus, l’empresa Crilastic S.A. posa en marxa la nau per a fabricar escuma de poliuretà destinada a la indústria automobilística.

Naus del carrer Indústria (antiga nacional II) on hi havia la fàbrica Crilastic S.A. 1972. AMAA

A la dècada dels anys seixanta i principis dels setanta continua el desenvolupament industrial amb la instal·lació d’algunes industries històriques del municipi com son:

  • TEDSA Tejidos Especiales para la Decoración Sociedad Anònima (1966).
  • Comercial Cuyás Matas S.A (1968), empresa tèxtil, avui J.P. Selecta.
  • DOGA (1969), empresa d’accessoris automòbil.
  • PURLOM (1970), escorxador de carns.
  • Fusteria B. Solanes (1974), avui A. Solanes 2010 S.L.

Fàbrica DOGA al costat de la carretera Nacional II 1970. AMF

La fàbrica TEDSA en primer terme. A dalt i a l’esquerra la fàbrica DOGA i
a la dreta les naus de l’actual carrer Indústria.. ICGC Fons SACE RF. 12194 (18.11.1971)

La construcció de la fàbrica/escorxador PURLOM, inaugurada l’any 1970, va comportar la construcció, entre els anys 1967 i 1974, d’un polígon d’habitatges per als seus treballadors anomenat popularment com “Els pisos”. Durant els anys setanta la fàbrica PURLOM va ser el motor de l’expansió urbana arribant a tenir un miler de treballadors. A partir de finals dels anys vuitanta l’empresa va patir una important crisi econòmica que va desencadenar el tancament de la factoria l’any 1993. El dia 15 de febrer de 2002 es va demolir la fàbrica reconvertint-se la zona en sol residencial on actualment hi ha el barri anomenat Rebato-Purlom.

La fàbrica PURLOM i Laystil a la esquerra. ICGC Fons SACE RF. 12246 (16.12.1971)

En el marge esquerra del riu Llobregat, a finals de l’any seixanta es van construir algunes naus al costat de la carretera BV-1201. A Can Vilalba, Taber S.A (1965) i Butsems S.A. (1970, posteriorment Ferroberica, actualment Irestal), i a Can Sucarrats, Conductores Eléctricos Navarro (posteriorment General Cable i actualment Prysmian Group), Cubiñà (1970), Boira i Cia S.A (1973), Saeta i Solyplast S.L.(1974). A Can Moragues, l’any 1975 s’instal·la el Consorci d’Abastament d’Aigua del Riu Llobregat, que posteriorment esdevindria l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del riu Llobregat. L’any 1973 comença el condicionament del Polígon Industrial Barcelonès al sud-oest del terme municipal, en la zona compresa entre el Torrent Gran al nord i el torrent de Can Noguera al sud, amb façana a l’autovia A-2. L’any 2015 va finalitzar la urbanització de la 2a fase del polígon industrial Barcelonès on està ubicat el Centre Logístic de Mercadona. Com manifesten José Martín i Jaume Casanovas (La Purlom d’Abrera, 2014), aquesta transformació de l’Abrera agrícola a la industrial es pot constatar en el següent dada: l’any 1965 Abrera, amb una població de 805 habitants i abans de l’arribada de Mabresa (Purlom), quasi la meitat de la població treballadora es dedica al camp (el 45,5%), mentre que l’any 1975, amb 2.857 habitants, només un 2,5% de la població es dedica a l’agricultura. Son unes dades que per si soles indiquen la ràpida transformació que va tenir Abrera en només 10 anys. Aquest ràpid creixement industrial es va deure bàsicament a dos motius. En primer lloc, la proximitat amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que amb l’ocupació als anys seixanta dels barris i entorn de Barcelona, va possibilitar que s’ocupés una tercera corona de pobles i ciutats, com Abrera, amb indústria i població nouvinguda. En segon lloc cal destacar les infraestructures existents en el terme municipal d’Abrera que han afavorit aquesta ràpida industrialització. Com a via principal l’autovia A-2, antigament carretera Nacional II, que connecta Madrid amb França per la Junquera. Aquesta autovia creua el terme municipal de Nord a Sud, i possibilita la ràpida comunicació per carretera amb la resta de l’Estat. Així mateix l’existència d’altres vies de comunicació de la xarxa secundaria connectades a l’autovia A-2 com és l’actual BV-1201, van possibilitar la ubicació d’altres industries aïllades en el marge esquerra del riu Llobregat, que posteriorment esdevindrien polígons industrials. Es tracta, de nord a sud, dels polígons industrials de Can Vilalba, Can Sucarrats i Can Moraques. L’any 1974, la construcció de la carretera de Manresa C-55, que malauradament va suposar la creació d’una barrera en el nucli urbà, millorarà la connexió directa del municipi amb el Bages i la Catalunya Central i Nord. Respecte a les comunicacions cal indicar que l’any 1922 Abrera va entrar en funcionament la línia de ferrocarril entre Martorell i Manresa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb una estació a Abrera. El cens industrial municipal de l’any 1976 indicava que en aquell moment hi havia 37 indústries al municipi que suposaven 1.652 treballadors. Les 10 primeres empreses en nombre de treballadors eren:

La crisi econòmica de l’any 1978 que es produeix pel fort augment del preu del petroli va provocar el tancament d’algunes indústries (Comercial Cuyás Matas S.A.) i altres han de patir un pla de reestructuració de plantilles (PURLOM, TEDSA) fent pujar l’índex d’atur del poble.

Cap l’any 1985, comença l’època de certa expansió i assentament industrial important en el nucli urbà a l’oest de l’autovia A-2, fins al punt que, a finals dels anys 80, Institut Català del Sòl va promoure la construcció del polígon Industrial Sant Ermengol on, fins aquell moment, només hi havia la fàbrica DOGA. El polígon industrial Sant Ermengol es situa al nord del polígon industrial Barcelonès, delimitat pel Torrent Gran al sud i la riera Magarola al nord.

Vista aèria d’Abrera des del sud 1990. AMF

En la foto anterior de 1990, es pot veure el traçat de l’autovia A-2 que divideix el terme municipal d’est a oest. A l’esquerra de la foto (oest) es pot veure en primer terme la 1a fase del polígon industrial Barcelonès i a dalt i a l’esquerra, la urbanització acabada d’executar de la 1a fase del polígon industrial Sant Ermengol.

Cal esmentar i destacar la implantació l’any 1990 de la factoria SEAT en els termes municipals de Martorell, Sant Esteve Sesrovires i Abrera, que ha esdevingut el gram motor industrial del Baix Llobregat Nord i que ha comportat la instal·lació als polígons industrials d’Abrera d’indústries relacionades amb el mon de l’automoció que subministren materials a la factoria SEAT.

Vista aèria de la factoria SEAT des de la porta Nord. En primer terme l’avinguda Ca n’Amat d’Abrera

VISTES ÀERIES DELS POLÍGONS INDUSTRIALS D’ABRERA (2006)

En primer terme a la dreta el P.I. Sant Ermengol

En primer terme la primera fase del P.I. Barcelonès i a continuació, al nord, el P.I. Sant Ermengol

En primer terme a la dreta el P.I. Sant Ermengol, enmig, separat pel Torrent Gran,
la primera fase del P.I. Barcelonès i al fons la factoria SEAT

Vista del marge esquerra del riu Llobregat. En primer terme el P.I. Can Moragues
i a continuació, al nord, el P.I. Can Sucarrats

Antoni Muñoz Franch